No puc concretar el moment precís en el qual l'interès per la psicologia es va despertar en mi, però sí puc afirmar que una part d'aquesta motivació va ser conseqüència d'experiències doloroses.

Ja no em dol reconèixer que no sempre he estat bé o que la felicitat s'ha mostrat distant en moltes ocasions. El desconeixement de mi mateixa em va generar molt malestar en diferents èpoques i quan es perd l'estabilitat, la seguretat i la confiança, no es viu, se sobreviu.

La falta d'autoestima i de gestió emocional va desembocar en una contínua necessitat d'aparentar que tot anava bé. L'autoexigència i la sobrecàrrega van donar pas a un estat d'ansietat normalitzat que anava acompanyat d'un carrusel de símptomes físics que m'avisaven del que estava passant, del que jo volia ignorar.

Després d'invertir en la millor aposta (jo mateixa), vaig aprendre a donar-me un espai important en la meva vida, posant límits als altres i a mi mateixa. El camí no sempre ha sigut lineal ni estable, però amb cada pas he sentit que ha valgut la pena tot el recorregut.

Cada dia és una oportunitat per recordar que:
el passat és història, el futur és un misteri i el dia d'avui és un regal, per això es diu present.

RESOLEM DUBTES

REFUTEM 5 MITES SOBRE LA TERÀPIA:

• "No estic tan malament, no necessito anar a teràpia" . Esperar a estar al límit és contraproduent i voler evitar que el malestar agreugi, és un desig més que vàlid. La teràpia és beneficiosa per afrontar les dificultats emocionals, conductuals o mentals, indiferentment de la seva gravetat.

• "La teràpia dura molt de temps" . Cada persona i cada cas és diferent i, per tant, la tipologia i la duració del tractament també ho és.

• "No tornaré a teràpia perquè no m'ha agradat/funcionat" . Trobar una teràpia o un/a professional que agradi a la primera, no sempre és possible, però com sempre dic: "si vas a un restaurant i aquest no t'agrada, deixes d'anar a restaurants o en busques un altre?".

• "No crec en això de la psicologia / La teràpia no serveix per a res" . Aquestes afirmacions es basen en creences, però la psicologia és una ciència que utilitza mètodes per comprendre els processos cognitius, emocionals i conductuals.

• "No em cal anar a teràpia perquè m'estic medicant i em sento millor" . Els fàrmacs per a si sols no resolen la situació, sinó que calmen, redueixen o emmascaren els símptomes. Aquests s'haurien d'usar de forma complementària amb la teràpia, la qual buscarà entendre la situació i l'origen dels símptomes per tractar-los.

DESMENTIM 5 MITES SOBRE ELS I LES TERAPEUTES

• "No em dona una solució" . No solucionem els problemes, sinó que facilitem recursos que us permetin entendre’ls, afrontar-los i gestionar-los de forma adaptativa.
  

• "Han de ser professionals i no involucrar-se" . No som robots, empatitzem i a vegades, les vostres històries ens ressonen.
  

• "Es queda callat/da i no sé què dir / no em diu el que espero / no m’entén" . No fem monòlegs ni endevinem què pensen o senten els altres. Proporcionar un espai on ser escoltats/des i pugueu pensar, reflexionar i expressar-vos lliurement, és part del procés.
  

• "Si dic X em jutjarà / m’està menyspreant" . No compartir opinions o creences, no és sinònim de jutjar-les o criticar-les. No pretenem minimitzar-les o menysprear-les, sinó analitzar-les conjuntament i que siguin beneficioses.
  

• "Vol que canviï" . No us volem canviar com a persones, sinó que inicieu un procés d’introspecció que us permeti modificar les creences i els hàbits que us generen malestar.