No puc concretar el moment precís en el qual l'interès per la psicologia es va despertar en mi, però sí puc afirmar que una part d'aquesta motivació va ser conseqüència d'experiències doloroses.

Ja no em dol reconèixer que no sempre he estat bé o que la felicitat s'ha mostrat distant en moltes ocasions. El desconeixement de mi mateixa em va generar molt malestar en diferents èpoques i quan es perd l'estabilitat, la seguretat i la confiança, no es viu, se sobreviu.

La falta d'autoestima i de gestió emocional va desembocar en una contínua necessitat d'aparentar que tot anava bé. L'autoexigència i la sobrecàrrega van donar pas a un estat d'ansietat normalitzat que anava acompanyat d'un carrusel de símptomes físics que m'avisaven del que estava passant, del que jo volia ignorar.

Després d'invertir en la millor aposta (jo mateixa), vaig aprendre a donar-me un espai important en la meva vida, posant límits als altres i a mi mateixa. El camí no sempre ha sigut lineal ni estable, però amb cada pas he sentit que ha valgut la pena tot el recorregut.

Cada dia és una oportunitat per recordar que:
el passat és història, el futur és un misteri i el dia d'avui és un regal, per això es diu present.

RESOLEM DUBTES

MITES SOBRE L'ACOMPANYAMENT PSICÒLOGIC:

• “No estic tan malament, no necessito anar-hi.”
  No cal esperar a tocar fons per cuidar-se.
  L’acompanyament no és només per a quan hi ha un problema greu, sinó també per conèixer-te millor, entendre com et relaciones amb el que vius i trobar maneres de fer-ho amb més calma i coherència.

• “He de canviar per estar bé.”
  No sempre es tracta de canviar qui som, sinó d’aprendre a mirar-nos i comprendre’ns d’una altra manera. El canvi no és l’objectiu, sinó el resultat natural d’un procés d’autoconeixement i acceptació.
  
  

• “Només serveix per parlar dels problemes.”
  L’acompanyament és també un espai per aprendre noves formes de comunicar-te, gestionar emocions i viure amb més tranquil·litat.
  No es tracta només de parlar del que costa, sinó també de descobrir recursos i donar espai al que funciona.

• “Tardaré molt a notar canvis.”
  Cada persona té el seu ritme. A vegades el primer pas no és “millorar”, sinó adonar-se que hi ha coses que es poden viure d’una altra manera.
  El progrés comença quan deixes d’intentar córrer i t’escoltes de veritat.

MITES SOBRE ELS I LES PROFESSIONALS DE LA PSICOLOGIA

• “El psicòleg em donarà la solució.” No hi ha receptes ni respostes universals. L’objectiu no és dir-te què fer, sinó acompanyar-te perquè puguis veure altres maneres d’entendre i respondre al que et passa.
  Les solucions les vas construint tu, amb suport i perspectiva.

• “El psicòleg només escolta i no participa.”
  L’acompanyament és una conversa, no un monòleg. Hi ha moments d’escolta, però també de diàleg, reflexió i col·laboració.
  És un espai viu, on es pensa i s’explora conjuntament.

• “Els psicòlegs ho tenen tot resolt.”
  Som persones, no manuals d’instruccions. També tenim dubtes i aprenentatges constants.
  Això ens permet entendre’t millor i connectar des de la humanitat, no des de la distància.

• “Si li explico segons què, em jutjarà.”
  L’espai d’acompanyament és segur i lliure de judicis.
  No es tracta d’avaluar, sinó de comprendre i donar sentit al que vius, amb respecte i empatia.